Amunt

Esperança cegadora abordant els meus pensaments dels últims mesos. Esperança cegadora i opacadora de la meva raó. Falses esperances d'un amor ja mort. Incapacitat d'acceptar que ja no és viu. Paraules. Dures i doloroses paraules. No estic enamorat de tu. Pum. Au. Adeu fè, adeu esperança, adeu tu, adeu amor. Però necessari. Sovint és necessari que et mirin als ulls i et diguin ha mort l'amor. Aleshores adonar-te que en els seus ulls ja no brillen com a la illa. No hi ha amor en la mirada. Anyoraça potser, però no amor. Angoixa. Angoixa al recordar les sentenciadores paraules, la freda mirada, la tristesa dels meus llavis al saber que no tornarien a besar-te. Un somriure, un somriure acaparador, actor. Tapant tota la angoixa i mostrant tota la fortalesa. Cops més forts hem rebut. L'amor s'acava, no sempre al mateix temps pels dos però acava. O potser no. Qui sap. El nostra si. El teu si i el meu... el meu poc a poc suposo i espero que també. Fortalesa. Amunt, ja no caus. Amunt. Seguim. Caminem sense parar, sempre endavant. Sempre apunt. Sempre forta. Somirures i energia. Ganes de viure. Ganes de retrobar-te, de tornar a ser tu. Ganes de ser feliç. Ganes de que la felicitat nomes depengui de tu mateixa. Viatjar. Somiar. Creixer. Lluitar. Ser jo. Ser millor. Cuidar-te, mimar-te i estimar-te a tu, a tu mateixa. Mirar-te al mirall i estar orgullosa del reflexa. No hi ha marxa enrere, cada dia ets més feliç. Cada dia sóc més lliure. Lliure de l'esclabitzadora esperança. Lliure del teu amor. Lliure de les cadenes. Lliure de tot. Només depenc de mi. Només jo em puc fer feliç. Jo amb mi mateixa sóc completa. Sóc suficient.