Pessigolles

Veig una fotografia vella i gastada, dues cares estimades una d’ella una mare sense ser mare. Veig una carta tatxada i arrugada, una carta amb molt d’amor enviada i molt d’amor rebuda. Veig unes sabates, una conversa, una reflexió. Veig un atrapa somnis davant una paret tacada on diu somniar. Veig una habitació mig desordenada, on no veig, on ho veig tot. Veig un tros de tela blau i groc ple de petons, abraçades, records, emocions. Veig al mirall una noia casi nua amb la necessitat d’evocar en aquestes quatre línies tot el que veu, tot el que sent. Estirada, sola, tranquil·la, només ella. Ella i les paraules, ella i el seu cor. Veig objectes, veig records, altres records. Veig una noia mig vestida, només ella, ella i el seu cap. Veig Calderon de la Barca i el codi penal. Veig unes botes de muntanya i uns talons. Un vestit llarg i una motxilla de 60l plena de sobres de sucre. Veig dubtes i raons. Veig seguretat i pors. Em veig, la veig, ens veig.