jueves, 12 de mayo de 2016

Si ho volem

Per fi, sec al tren. Faig tard. Faig tard com sempre però aquest cop era inevitable ho prometo. Em retenia, jo o ell o la sensació que sentia però el cas es que era totalment impossible sortir abans. Miro per la finestra i penso. Penso molt en el que m'has dit, allò de on posar la línia, de no veure la diferència. Penso i veig que no em cal posar cap línia perquè no es que no vegi la diferència, es que no veig la similitud. Miro enrere i veig un nosaltres amb les lletres molt juntes i confuses de tan juntes que estaven. Lletges. Penso en ahir, en aquests dies i em veig a mi i et veig a tu junts però sense ser aquell nosaltres. Ens veig tranquils i relaxats sense problemes, sense lligams. No se si teòrics o reals però sense lligams. Em miro al mirall i ja no et veig al costat, em veig a mi, sola, forta i decidida. Segura i tranquila. Em miro i recordo, recordo com d'abaix estava i com d'amunt estic i em nego. Em nego a caure em nego a cedir el poder de fer-me caure a ningú. Et vull aquí, crec. Et vull aquí al meu costat fent un camí paral·lel però ben junt i ben junt però sense que sigui el mateix. Jo el meu i tu el teu. A prop però separats. M'agrada sentir-me feliç sola i feliç amb tu. M'agrada estimar-me i estimar-te però no necessitar-te. M'agrada sentir el que sento aquells segons que semblen hores quan els llavis tan aprop desitgen juntar-se. M'agrada sentir com la teva respiració s'accelera poc a poc i sense poder-ho controlar rius, somrius. Em mires i et desfas de passió. I jo accelerada sento com la meva pell es torna cada cop més sensible i sento cada milimetre de la teva mà recorrent la meva pell. Els teus dits reseguint la meva forma i la meva mà enredant-se en els teus cabells. Explotar, explotar junts en un mar d'emocions incontrolables. Després estirats, gaudir-nos, gaudir de la complicitat i felicitat que sentim. Sentir-nos, les nostres pells. Jugar i riure i ser feliços. Es igual com quan i perquè, sense preguntes i sense respostes. Només sentir-nos, només viure, només gaudir del que volem i desitgem en cada moment i si el que volem i desitgem inclou a l'altre aleshores fer-ho junts si així ho volem.